L’emergència climàtica i el projecte Stonewallsforlife
maig 8, 2020
Més enllà de Stonewallsforlife: els murs de pedra seca de la Majella
juny 15, 2020
per Ludovica Schiaroli
La Universitat de Gènova té un paper clau en el desenvolupament del projecte Stonewallsforlife, encarregant-se de tota l’activitat de recerca i posant en xarxa els coneixements i l’experiència del DISTAV (Departament de Ciències de la Terra, del Medi Ambient i de la Vida). L’objectiu és entendre com es pot reforçar aquesta tècnica tradicional per fer-la més resistent davant els efectes del canvi climàtic.
El projecte està coordinat pel professor Marco Firpo, mentre que el treball de camp el duen a terme Andrea Vigo i Andrea Mandarino, investigadors del DISTAV.
“En primer lloc, vam iniciar un treball d’anàlisi per obtenir un marc geològic i geomorfològic de l’àrea del projecte — explica Firpo —. Era necessari comprendre com es distribueixen els murs de pedra seca i en quin estat es troben, per tal de definir les intervencions a realitzar.”
Les estacions de monitoratge
Un cop finalitzada la fase d’anàlisi, el projecte entra en la seva fase central amb la instal·lació de quatre estacions de monitoratge.
Aquestes permetran obtenir dades meteorològiques i informació detallada sobre el sòl darrere dels murs, com la granulometria, la porositat i la infiltració de l’aigua.
El sistema consisteix en un pal clavat al terreny amb una unitat central alimentada per energia solar, connectada a sensors situats a diferents profunditats, i una estació meteorològica que transmet dades en temps real.
Per obtenir resultats fiables, cal un període d’observació d’almenys un any.
Comprendre els problemes estructurals
Quan un mur presenta deformacions, això indica sovint un problema de pressió de l’aigua acumulada darrere seu, que pot provocar-ne el col·lapse.
L’abandonament, la manca de manteniment i l’augment de precipitacions intenses són algunes de les principals causes del deteriorament actual.
La morfologia de les Cinque Terre, amb pendents pronunciats, fa que aquest territori sigui especialment fràgil.
Els murs de pedra seca no només servien per guanyar terreny cultivable, sinó també per reduir l’erosió i estabilitzar els vessants.
Un model replicable
El treball de la Universitat de Gènova és important també per la seva capacitat de ser replicat en altres territoris.
És el cas de la Diputació de Barcelona, soci del projecte, amb qui ja s’han iniciat col·laboracions per transferir coneixement geològic i geomorfològic.
Tot i que la pandèmia de la COVID-19 va aturar temporalment els treballs de camp, les activitats de recerca han continuat, i ara tot està preparat per reprendre les intervencions.
