El valor terapèutic d’un Parc

Ens trobem amb Patrizio Scarpellini, director del Parc Nacional de les Cinque Terre, amb motiu del prestigiós premi “Cinque Vele”, atorgat per Legambiente i el Touring Club Italià al territori de les Cinque Terre per la neteja de les seves costes i del seu mar.

Juntament amb Scarpellini, també han rebut el premi els alcaldes de Riomaggiore, Vernazza, Corniglia i Monterosso: Fabrizia Pecunia, Francesco Villa i Emanuele Moggia.

“És un reconeixement a la feina que fan les institucions i totes les activitats econòmiques del territori — explica Scarpellini —, començant per les empreses agrícoles, que amb la seva activitat recuperen els terrenys en terrasses i actuen com un autèntic sistema de protecció del territori. També és un reconeixement al valor del nostre paisatge.”

Un paisatge molt estimat pel director del Parc, que des de fa més d’un any està implicat en el projecte europeu LIFE Stonewallsforlife, amb l’objectiu de recuperar unes sis hectàrees de murs de pedra seca a l’amfiteatre de Manarola, millorant la producció agrícola, preservant el territori i augmentant la resistència davant les inundacions.

Malgrat alguns retards causats per la COVID-19, els treballs continuen avançant: “Els investigadors de la Universitat de Gènova han completat els estudis de camp i ara estem seleccionant l’entitat formadora que organitzarà els cursos, per entrar en la fase operativa del projecte.”

Un dels aspectes més innovadors de Stonewallsforlife és la seva capacitat de combinar la protecció del medi ambient amb la solidaritat social. Durant els cinc anys del projecte, es preveuen cursos de formació en construcció de murs de pedra seca per a persones en situació d’atur i migrants, amb l’objectiu de facilitar la seva inserció laboral.

“Ja ho tenim tot preparat — afegeix Emanuele Raso —, hem adquirit els equips de protecció i les eines necessàries, i preveiem iniciar els cursos la propera tardor.”

Des del mar, a bord de la Goletta Verde de Legambiente, es percep clarament la fragilitat d’aquest territori entre el cel i el mar.

“És un paisatge fràgil que cal preservar també pel seu valor terapèutic — conclou Scarpellini —. Avui dia, les persones venen aquí per caminar i reconnectar amb la natura. Després de la pandèmia, la manera de pensar ha canviat: no n’hi ha prou amb tornar com abans, hem de fer-ho millor. I això significa millorar, sobretot, la relació entre terra i mar: la terra ha de respectar el mar i les institucions han de ser part activa d’aquest procés.”