El futur del paisatge en terrasses s’estudia a Cinque Terre
abril 3, 2022
STONEWALLSFORLIFE i TERRACESCAPE
agost 5, 2022
per Ludovica Schiaroli
Entrevista amb Eugenio Bordoni, que ens parla del minuciós treball de la Fondazione Manarola. Després del tancament dels contractes dels primers lots del projecte, l’objectiu és trobar els propietaris de cada parcel·la.
El paisatge sobre Manarola ha canviat. La vista és impressionant: es veu el munt de coses que queden per fer on abans hi havia esbarzers, arbres i sobretot matoll mediterrani.
«És molt satisfactori veure el treball fet. Durant dècades, quan mirava per la finestra el panorama era de progressiu abandó. Amb Stonewallsforlife aconseguim invertir la tendència, és beneficiós per a tots: per a la comunitat, però també per als turistes que venen a visitar Manarola».
Eugenio Bordoni és el vicepresident de la Fondazione Manarola i un dels primers a creure en el projecte i comprometre-s’hi perquè es fes realitat. Es tracta d’una complexa obstinació en la qual la fundació està implicada des del 2014 i que ara està mostrant els primers resultats.
Com una cerca del tresor
El primer pas va ser creuar les dades cadastrals amb els propietaris, i es va fer a través d’un mapa que mostra un territori dividit en molts lots i parcel·les. «Mitjançant una recerca minuciosa, localitzem tots els propietaris», conta Bordoni. «Molts van emigrar, uns altres havien mort i alguns ni tan sols sabien que posseïen un terreny. Per sort, entre els assessors de la fundació, dos o tres són bases de dades vives i gràcies a la seva memòria vam poder contactar amb tots». On fallava la memòria, el cadastre hi ajudava i, una vegada reunits tots els noms, es contactava amb els propietaris d’un en un per a presentar-los el projecte. A més, se’ls va demanar que signessin un contracte pel qual llogarien el terreny amb la possibilitat de sotsarrendar-lo (després, a les explotacions agrícoles que se’n farien càrrec un cop acabades les obres).
Propietats de la grandària d’un mocador
La fundació va identificar una superfície d’11 hectàrees dividida en lots i parcel·les. La grandària mitjana d’una parcel·la és de 153 metres. «En resum, per cada parcel·la cal contactar amb uns 50 propietaris. El projecte Stonewallsforlife correspon a una mica menys de la meitat de les hectàrees de la nostra disponibilitat, i fins avui hem aconseguit tancar contractes per a unes dues hectàrees i mitja de terreny; això ens ha portat gairebé tres anys», explica Bordoni.
El primer lot ja s’havia tancat abans de l’inici de Stonewallsforlife. No obstant això, si abans hi havia un cert escepticisme i alguns dels propietaris, en contactar-hi, no entenien la importància del projecte, ara, sobretot els que viuen en Manarola, han comprès que és una forma no sols de valorar el territori, sinó també de salvaguardar-lo.
«Ara la gent m’atura pel carrer, hi està interessada, i el percentatge de contractes signats ha augmentat: en el primer lot arribem al 75-80 per cent dels terrenys; ara estem en el 90 per cent», continua Bordoni. «Recentment hem tancat els contractes del tercer lot i aviat començarem els treballs de neteja».
Reptes per al futur
Malgrat alguns retards deguts a la pandèmia, el projecte avança segons el que es preveu. Bordoni està esperant que els primers vins empeltats es plantin en els camps. Això ocorre com a conseqüència de la neteja dels primers lots, la reconstrucció posterior dels murs de pedra seca caiguts en els últims anys i les avaluacions dels investigadors de la Universitat de Gènova, que aviat instal·laran les tres estacions multiparamètriques.
«Espero que comencin la plantació d’esqueixos o una altra cosa com més aviat millor, perquè ara que les franges estan netes hi ha més risc d’escolament aigües avall en cas d’un fenomen meteorològic extrem», diu Bordoni. «Però una vegada eliminats els obstacles tècnics, sens dubte hem d’avaluar com reaccionaran les empreses locals, compostes principalment per famílies molt petites, després de dos anys de pandèmia».
El projecte preveu que, un cop finalitzades les obres, restaurades les franges i els murs i posades les terres en cultiu, s’identifiquin explotacions agrícoles locals que es facin càrrec de la gestió dels camps a canvi d’un lloguer simbòlic.
«Cada terreny abandonat és alhora un perill i una potencial oportunitat econòmica perduda», conclou Bordoni. «Crec que el treball dut a terme per la Fondazione des del 2014 i rellançat ara pel projecte Stonewallsforlife és extremament important perquè va precisament en aquesta direcció».
